dimarts, 25 de febrer de 2014

Jordi Murphy. El català irlandès.



Vaig decidir esperar el moment el qual jo n’estava plenament convençut que es donaria per escriure aquest post. Un 22 d’Abril —quina casualitat que hàgim nascut tots dos el mateix dia, només amb un “quants” anys de diferència—de 1991, va néixer a Barcelona Jordi Murphy, un nen fruït de la unió del matrimoni dels dublinesos Conor & Nicola Murphy. Potser us preguntareu com és possible que el fill d’uns irlandesos s’anomenés Jordi, i aquí podem afirmar que va ser cosa de les infermeres que van assistir el part de la Conor. Li van dir que havent nascut la vesprada del dia de Sant Jordi, i a més a Barcelona, aquell nen no podia dir-se d’un altre forma que no fos Jordi —els meus pares cordovesos van estimar més adient dir-me Víctor, i que consti m’agrada molt—i van decidir llavors que agafaria el nom del patró de Catalunya. Jordi Murphy.
Va viure a Barcelona fins als nou anys d’edat, però tot i tenir pares dublinessos ell mateix afirma que quasi no parlava la llengua britànica.. La família solia desplaçar-se cap a Dublín per visitar els parent durant el Nadal, però no va ser fins el 1999 que no es van instal·lar definitivament a Dublín. Val a dir que en Jordi se sentia català i no pas irlandès. De fet, els seus inicis van ser amb una pilota ben rodona com és la del futbol  i professant amor per uns colors als quals s’estima amb bogeria avui dia, els blaugrana.

Font: Jordi Murphy's Instagram
L’experiència del desembarcament a l’illa maragda en paraules del mateix Jordi van ser aquestes “Vaig tenir sort d’entrar a l’escola de Willow Park, seguint els pasos del meu avi i el meu pare. Recordo que el primer dilluns ens van dir que portéssim equipament de rugbi perquè jugaríem el següent dimecres”. Us imagineu impartir rugbi com esport als nostres col·legis?. En Jordi continua “Era bastant més gran que la resta dels nois, llavors vaig ser enfocat cap a la part més física del joc, i la veritat és que ho gaudia molt, i a la vegada anava progressant amb el meu anglès —i amb el rugbi—“. No son baladí doncs els seus 1.88 mts i 106 kgs de pes per portar a l’esquena el dorsal 8.
Va començar la seva carrera al Blackrock RFC. Formava part de Leinster’s Academy on va jugar 18 partits amb Leinster A, fins que, fruit de la massiva reclamació de jugadors de Leinster per bastir la Irlanda de la World Cup de 2011, i durant la tercera jornada de la Pro12 (temporada 2011-2012) va fer el seu debut sènior amb Leinster al substituir al minut 45 a Dominic Ryan en el match contra els Glasgow Warriors.
Debut a la Pro12 contra Glasgow Warriors
El 15 de desembre de 2012 va fer el seu debut a la Heineken Cup ni més ni menys que contra Clermont. A nivell internacional ha defensat l’elàstica verda del XV del Trèbol amb la sub-18, la sub-19 i la sub-20, però a ben segur recordarà amb molta il·lusió el seu debut amb l'absoluta, el seu primer “cap” de debó, durant el torneig de les Sis Nacions el dissabte passat, al Headquarter de la RFU. Twickenham ni més ni menys.

Primer cap per en Jordi Murphy amb l'absoluta irish

Pels catalans és tot un orgull tenir una català del sud (del nord ja n’hi han, com en Nicolàs Mas, per posar un exemple fàcil) que a mès parla la nostra llengua perfectament bé, com de fet, alguna vegada ha interactuat a Twitter amb la parròquia del #rugbicat. Tot un detall!

Crec que ningú s’equivoca quan parlem de Jordi com una garantia de present i futur, tant per Leinster com per la IRFU. Aquest vaticino que no serà pas l’últim post que publicaré sobre ell. Qui sap si els pròxims narraran com va aixecar la Heineken Cup o la Copa del Món.
Et desitjem el millor, crack.
 

divendres, 21 de febrer de 2014

Corre pilier, corre!



Ens sentim atrapats. No som on hauríem de ser. Al rugbi això succeïx  molt sovint, i donades les circumstàncies del nostre esport, podem trobar-nos en situacions d’allò més divertides. Els sistemes de joc són petris; l’entrenador no dóna lloc per a improvisacions. Però, de vegades, el contrari comet un greu error i tu ets allà. En el moment idoni i el lloc precís. 

La pilota ha caigut inesperadament de les mans del jugador contrari, i no t’ho pots creure. De fet ni hi penses. Tant se val que esdevingui a partir d’ara. Ho has de fer i punt, és la teva obligació…però… és realment el que esperava tothom de tu? Déu meu! Ets un davanter de quasi 95 kgs i al agafar la pilota a la línea de tres quarts de camp contrari et poses a correr cap a la zona de marca. Mai 95 kgs. havien pesat tan poc! Et sents com Rob Kearney llançat a try!. La línia de 22 acaba de quedar-se darrere teu i pots sentir al teu clatell l’arribada del fullback contrari, però no pares de córrer —els 95 kgs començen a semblar 200—.I arriba el contacte. El fullback ha comès l’error definitiu. En comptes d’intentar trastabillar-te amb cop als turmells, s’intenta enfilar a sobre teu. Ets un davanter, nassos! No podrà llençar-te aquest primirat 15. I així succeeix. Cau a terre incapaç de fer-te el tackle. Sents la grada com xiscla al·lucinant pel que acabes de fer.

Estimes els sacres codis del joc d’Ellis. Però penses que possiblement no et tornaràs a trobar mai en un tessitura similar. I fas un swallow dive com si del mateix Chris Ashton et tractessis. Try. Els cabrons dels teus amics corren a abraçar-te mentre es van partint el cul. Seran cabrons, penses, mentre esbufegues provant de recuperar l’alè.

                                               
                                                        Top five tries dels "Fatman"

divendres, 7 de febrer de 2014

Entrevista a Germà Capdevila



Avui, i com no podía ser d’una altra manera atès el nom d’aquest blog, ens ha dedicat el seu temps un gran “Comunicador Ovalat” com és en Germà Capdevila i Vernet. Comentar-vos per tots aquells que no el coneguin encara. que parlem d’un periodista i editor català molt present a diversos mitjans com prensa escrita — El PuntAvui, El 9 Esportiu, etc…— i una activitat més recent de caire digital com la Revista Esguard i la Revista Sentits, les quals os recomano seguir.

Òbviament és molt present a les xarxes socials com Twitter & Instagram (@gcapdevila), però com ja os podeu imaginar no està en aquest blog nomès per la seva dilatada experiència dintre del mòn periodístic, sinó principalment perquè s’estima el nostre esport. El rugbi.
Anem a conèixer una mica millor el Germà i els seus “gustos ovals”:



Com vas arribar a aficionar-te al rugbi?

Vaig créixer a l’Argentina, un país on el rugbi és un esport realment massiu des de fa més d’un segle, quan els anglesos que van anar-hi a construir els ferrocarrils van arribar amb una ovalada sota el braç. Fins l’any 2000 vaig viure a La Plata, una ciutat amb 5 clubs de rugbi de primer nivell, d’on han sortit uns quants Pumes i fins i tot algun jugadors del Sis Nacions, com Sergio Parisse, que és de La Plata però d’origen italià, per això juga amb l’Azzurra.


Ho has practicat alguna vegada?

De petit, fins que una lleu dificultat respiratòria em va impedir de continuar.

Quin és el teu equip favorit?

En clau catalana, la USAP de Perpinyà. En clau celta, el Munster. En clau Premiership, els Harlequins. En clau Sis Nacions, Irlanda. En clau mundial, els Pumas, és clar!

Un jugador.

Sóc molt fan del Nicolàs Mas, com a jugador i com a persona. També m’agrada la nissaga dels O’Driscoll.

Nicolàs Mas quan militava a la USAP.
 
Un estadi.

Twickenham. És una autèntica catedral.

El mític Headquarter de la RFU. Twickenham.


Com a periodista, com valores el seguiment informatiu d'aquest esport al nostre pais?

Molt minso. No es correspon amb la penetració real del rugbi a Catalunya, on hi ha més de 4.000 llicències. Hi ha programes esportius que tenen una secció setmanal de futbol americà però no pas de rugbi. Ho trobo ridícul. 

Porra pel Sis Nacions 2014*

Crec que Irlanda és el candidat més sòlid, però no descarto un triplet gal·lès.

Moltes gràcies Germà i ja ens veurem algún dia a l’Aimè Giral.

*Al igual que la setmana pasada amb el Raül Llimós, el seu pronòstic és previ a l’inici del Torneig.