dimecres, 29 de gener de 2014

V Nations'72. El Torneig Salomònic



Fets diferencials, decisions extraordinàries. Quelcom habitual en aquest el nostre món oval. Atès el calendari que encarem tot just entrant en les dates on el rugbi mundial gira la vista cap a l’hemisferi nord, cap a les ancients Unions i en portes d’una nova edició del Torneig de les VI Nacions, avui toca revisar la història.
Situem-nos a l’any 1972, en les dates prèvies a la disputa del llavors V Nations. Aparentment tot funcionava bé fins que Irlanda va entrar en una espiral de desestabilització política. A Dublín, en un dels moments de major virulència terrorista, s’encetava una campanya de terror. Les autories no estaven gens clares —de fet mai cap grup es va atribuïr-se els atacs— . A Derry, el fets del "Bloody Sunday" van fer eclosionar el terretrèmol nacionalista a Irlanda del Nord.
A Derry esclaten els aldarulls populars contra l'excèrcit britànic. El trist "Bloody Sunday"

En qualsevol cas no ens endinsem gaire en política, perquè no és el leimotiv d’aquest blog, sino en les conseqüències que això va tenir en el V Nations de rugbi d’inminent disputa aquell mateix mes de Gener.
El problema va aparèixer quan les seleccions de Gal·les i d’Escócia es van negar a viatjar a Dublin no sentint-se disposats a posar en risc les seves vides en un atemptat terrorista, i què, per altre banda, consti que ho considero una postura molt legítima
La resta de partits del calendari es van jugar normalment, però es va donar una situació clau que va marcar la sorprenent resol·lució final del Torneig de les V Nacions del 1972. Tant Gal·les com Irlanda van guanyar tots els partits que van jugar (3 de 3 pels Dracs i 2 de 2 pel XV del Trébol, amb menys partits per les negatives de les altres Unions), i per donar cobertura complerta al calendari, França va jugar dos cops contra Irlanda — el match “oficial” a França (el que va ser l’últim partit oficial del XV del Gall a Colombes, a l’Stade Olimpique Yves-du-Manoir), i un “friendly match” a Dublin (per collons els dels gabatxos!, que no els hi preocupaven gaire les bombes republicanes irlandeses!).

XV Irlandès presentat per enfrontar-se a França

Solució salomònica. Es va declarar aquel certàmen del Torneig de les V Nacions com desert. Ningú va guanyar aquella edició.
A més permeteu-me que fica cullerada amb la meva apreciada Pèrfida Albió. En aquell Torneig no van guanyar cap partit. Au, ja ho he dit.
I és que, benvolguts, això del rugbi, que em perdonin, efectivament és un altre pal de paller.

diumenge, 26 de gener de 2014

Marketing & Rugby

Avui dia és molt normal associar el món de l’esport amb el màrketing i la publicitat. Són dues entitats on el matrimoni sol ésser bastant prolífic, ve sigui perquè un disposa dels recursos i l’altre gaudeix de l’explotació de la seva imatge. Aquí a casa nostra, com és evident, el rugbi no en dona pas per gaire. No tenim equips capaços de competir a nivel internacional, i per això mateix tampoc posseïm jugadors de primer nivell…ben bé al contrari que succeeïx amb els nostres excompanys de codi —vet aquí un exemple de com certes separacions poden esdevenir fructuoses, certament—.

Nosaltres, a diferència dels companys de darrere els Pirineus i la Pèrfida Albió, el més semblant a publicitat sobre rugbi que trobem, és poder veure una placa de Guinness sobre la porta d’un irish pub. Molt trist tot d’un plegat. En canvi, allà dalt pots trobar coses força espectaculars. Anem a visualitzar-ne uns exemples:

No cal explicar-se gaire quan es tracta de Gilbert i d'Anglaterra. Anunci força "blanc" per deixar entreveure sobre qui parlen....

Una mica de cultura de l'esforç sempre va bé...


Quan veus anuncis com el següent de Kooga, no tens gens clar si el que et ve més de gust és comprar-te el póster o la samarreta dels Wallabies!! 

Espectacular feina tipogràfica dels creatius contractats per Kooga!

Els nord-americans de Nike, as usual, saben com tocar la fibra sensible de qualsevol esportista tot passant pels punts clau dels esports amb què hi tracten. Impactant oi?
A poques paraules....


Sempre tens el recurs de ridiculitzar els teus veïns de correduries fins que va tenir la genial pensada l'amic Ellis. Doncs d'això, els amics de Bakline en treuen froça profit.

El millor de tot, és que tenen raó!


Entrem de ple en les dualitats de la publicitat. Gilbert, com no podia ser d'un altre forma, demana pilotes per jugar. Totes són presents, això segur!



Res més a afegir. Quan ho coneixes, ja no ho pots deixar mai. Bravo!

Malauradament, aquesta creu roja és força coneguda al món oval...

I per acabar, tot un seguit d'anuncis de la campanya que va encetar en Scott Schermer del Club de Rugby de la Universitat Grand Valley State,( Michigan) per informar els estudiants de què anava això del rugbi. Tots ells magnífics!





Espero que aquesta compilació d'anuncis os hagi agradat. En qualsevol cas, el que toca és agafar l'oval ben fort i anar a per totes.

Salut i rugbi companys!

dimarts, 21 de gener de 2014

Entrevista a Ferran Vital



Encetem una nova secció al Comunicador Ovalat! El rugbi català té moltes veus arran del país i moltes d’elles són d’obligada referència. És per aquest motiu pel que, periòdicament, aniré publicant petites entrevistes amb persones relacionades amb el nostre món oval. Avui, —i quina millor manera de començar, senyores i senyors!— en Ferran Vital ha tingut la deferència d’atendre la meva petició.

En Ferran és de sobres conegut per tots els que ens estimem aquest esport. Pels que encara no tinguin el plaer de conèixer-lo, dir-vos que es tracta d’un barceloní nascut el 1983, és professor, i como no, jugador i entrenador de rugbi. Va començar a escriure sobre aquest esport al blog Rug-bi català i actualment ho fa en un dels blogs personals del Diari Ara —per cert, premiat com a millor blog esportiu professional als Premis Blogs Catalunya 2012—, i alguns articles al mateix diari sobre actualitat rugbística. També escriu sobre Història a la revista Sapiens. El podeu seguir també a Twitter (@ferranvital) on hi compta amb més de 1900 followers.

Però entrem en matèria! 


Com vas aficionar-te al rugbi?

A casa ningú havia jugat ni era aficionat del rugbi. Tenia un avi futbolista i un altre boxejador, i el meu pare i el meu germà són practicants de Trial, així que vaig créixer en un ambient de futbol i benzina, de Barça, CE Europa i Montesa. De petit era un gran aficionat als llibres d'Astèrix i Obèlix. Recordo que llegint el còmic "Astèrix a la Bretanya" hi sortia un partit de rugbi, esport que de seguida va captivar l'Obèlix... i a mi! Vaig pensar que aquell esport calia provar-lo, tot i que durant tota la meva etapa escolar vaig jugar a futbol-sala. No va ser fins que vaig arribar a l'etapa iniversitària que vaig començar a jugar al rugbi. O més ben dit, que el rugbi em va escollir. Sempre he pensat que el rugbi ens escull, no nosaltres a ell.

En el teu cas ets jugador.- A quina posició participes i com la definiries?

Quan pesava més era talonador. És una posició cabdal i divertida, ja que has de comandar la melé, dirigir-la i guanyar totes les pilotes. També dirigeixes els serveis de toc (touches) i ets arran dels paquest de davanters en totes les agrupacions. Quan vaig començar a perdre pes, vaig començar a jugar de segona o de tercera, posicions més dinàmiques (especialment la tercera) i amb més transcedència al joc.

Un jugador.

De futur? Julian Savea. I com icona cultural, Mtawarira.

Un equip.

De club només en tinc un, el RC Cornellà. Ara bé, com a aficionat és cert que segueixo diversos equips. De fet, tinc molts equips, més o menys un per cada lliga o país. El meu equip principal com aficionat és la USAP, és clar, però també m'agrada seguir als Brumbies australians o a Munster i Glasgow, de la Lliga Celta. I a nivell de seleccions, Itàlia.

Entre altres coses també ets docent. Quina capacitat formativa en la base creus té aquest esport?

Sóc professor i també he estat entrenador de les categories inferiors del meu club. El potencial humà del rugbi és enorme. Els valors del respecte, el sacrifici, el treball i la disciplina són valors universals que trascendeixen el món de l'esport. Actualment, per degràcia, veiem noves generacions d'estudiants molt desmotivats, sense cap respecte a pares i professors i en molts casos, baixos d'autoestima i massa centrats en el seu món, desconnectats de la vida real. Quants alumnes tenim als centres mig alienats amb els seus telèfons intel·ligents i videoconsoles mentre que els pares les pasen magres per trobar feina o arribar a final de mes? Massa cops els adolescents no prenen consciència de la realitat que els envolta, no van a empényer la melé, ja que a la grada, o al sofà, s'hi està més còmode. El rugbi pot ser una eina, com pot ser-ho el món de l'esport en general, però sobretot cal complicitat dels pares per teixir xarxes educatives entre família, escola i centres esportius (o d'activitats extraescolars) i optimitzar els resultats. Treballem amb persones, no pas mercaderies.

Porra pel 6 Nacions 2014.

Imagino que el Sis Nacions el guanyarà Anglaterra, que té un bloc granític i molt ben treballat. Les altres candidates han de ser Gal·les i França, si els gals són capaços de deixar de fer el ridícul a Europa. No veig a Irlanda lluitant pel títol, i Escòcia i Itàlia han de consolidar la línea ascendent traçada l'any passat.



Moltes gràcies Ferran pel teu temps!

dilluns, 20 de gener de 2014

Canvi de plans



Ja fa força temps que, malauradament per mi, el ritme que porto actualment em complica força poder seguir el fil de El Comunicador Ovalat tal com m’agradaria, i no serà pas perquè el rugbi no em doni històries ben sucoses per escriure-hi.

Al fil del post que vaig penjar ja fa un temps, les circumstàncies ens obliguen a renunciar a la peregrinació cap al Headquarter londinenc (a.k.a. Twickers) per poder presenciar l’Anglaterra vs  Gal·les al Six Nations del 2014. Si bé, aixó és només un hàndicap temporal donat que a diferència  d’un Mundial, per exemple, la competició domèstica de l’hemisferi  nord  és de caràcter anual, si que ha suposat un jerro d’aigua freda per les parts implicades donades les ganes que teniem d’anar-hi , però….provarem de compensar-ho amb una visita a la RWC 2015. 

Aquest any sembla que França ha perdut efectius importants com Dusautoir i Guitoune, Gal·les voldria convertir-se en la primera a poder guanyar el Sis Nacions per tercera vegada consecutiva. Anglaterra torna a ser un seriós outsider, però Irlanda està demostrant últimament una maduresa espectacular al seu joc, —va tenir contra les cordes als mismíssims All Blacks als últims tests—. Escócia porta uns any de menys a més, al igual que Itàlia, però les seves possibilitats de guanyar el torneig són minses. Podria ser aquest l’any en què Irlanda torni a emportar-se el torneig?...ja toca. Serem testimonis del que succeeixi al pub, envoltats de bona gent i amb una esplèndida Guinness a la mà.