V Nations'72. El Torneig Salomònic

Fets diferencials, decisions extraordinàries. Quelcom habitual en aquest el nostre món oval. Atès el calendari que encarem tot just entrant en les dates on el rugbi mundial gira la vista cap a l’hemisferi nord, cap a les ancients Unions i en portes d’una nova edició del Torneig de les VI Nacions, avui toca revisar la història.

Situem-nos a l’any 1972, en les dates prèvies a la disputa del llavors V Nations. Aparentment tot funcionava bé fins que Irlanda va entrar en una espiral de desestabilització política. A Dublín, en un dels moments de major virulència terrorista, s’encetava una campanya de terror. Les autories no estaven gens clares —de fet mai cap grup es va atribuïr-se els atacs— . A Derry, el fets del "Bloody Sunday" van fer eclosionar el terretrèmol nacionalista a Irlanda del Nord.

A Derry esclaten els aldarulls populars contra l'excèrcit britànic. El trist "Bloody Sunday"

En qualsevol cas no ens endinsem gaire en política, perquè no és el leimotiv d’aquest blog, sino en les conseqüències que això va tenir en el V Nations de rugbi d’inminent disputa aquell mateix mes de Gener.

El problema va aparèixer quan les seleccions de Gal·les i d’Escócia es van negar a viatjar a Dublin no sentint-se disposats a posar en risc les seves vides en un atemptat terrorista, i què, per altre banda, consti que ho considero una postura molt legítima

La resta de partits del calendari es van jugar normalment, però es va donar una situació clau que va marcar la sorprenent resol·lució final del Torneig de les V Nacions del 1972. Tant Gal·les com Irlanda van guanyar tots els partits que van jugar (3 de 3 pels Dracs i 2 de 2 pel XV del Trébol, amb menys partits per les negatives de les altres Unions), i per donar cobertura complerta al calendari, França va jugar dos cops contra Irlanda — el match “oficial” a França (el que va ser l’últim partit oficial del XV del Gall a Colombes, a l’Stade Olimpique Yves-du-Manoir), i un “friendly match” a Dublin (per collons els dels gabatxos!, que no els hi preocupaven gaire les bombes republicanes irlandeses!).

XV Irlandès presentat per enfrontar-se a França

Solució salomònica. Es va declarar aquel certàmen del Torneig de les V Nacions com desert. Ningú va guanyar aquella edició.

A més permeteu-me que fica cullerada amb la meva apreciada Pèrfida Albió. En aquell Torneig no van guanyar cap partit. Au, ja ho he dit.

I és que, benvolguts, això del rugbi, que em perdonin, efectivament és un altre pal de paller.