The Barbarians are coming!

Jugues al rugby. Vas fer-ne d’ell el teu modus vivendi. No s’et donava pas gens malament i vas començar a pujar graons en la jerarquia del joc d’Ellis. Encara recordes com un senyor en funció de scouting et va presentar una oferta formal per ser contractat per un equip en condicions de jugador professional. No te’n sabies avenir. I vas dir que sí, clar que sí. La teva lluita i sacrifici et van dur a destacar encara més, rodejat del grans companys que t’acompanyaven en aquella aventura i, passat un temps, et tornen a fer una altre oferta d’un club diferent. Jugues en la primera divisió del rugby mundial. Que més dona si és l’Aviva o si és la Pro12, o el selecte TOP14. Has arrivat a l’èlit. Però tot aixó no et canvia gens, i continues sent un aficionat més a l’esport de la pilota de forma ovalada què, com cada quatre anys, et plantaràs davant la televisió per veure, ara si, alguns dels teus companys de vestidor lluir el vermell del jersey dels Lions. Defensaran l’honor de l’hemisferi nord allà a terres de sud. I què més dona ara si es tracta de Sud-Àfrica, Nova Zelanda o Austràlia. Ells han anat i, tu, al no ser britànic, t’hauràs de quedar a casa. Però novament succeïx una cosa que no t’esperaves pas. Sona el teu telèfon. Una persona a l’altra banda del fil telefònic et comenta que has sigut seleccionat per poder posar-te la que potser sigui la segona samarreta més preuada dins el món oval després de la dels Lions. T’han nomenat per vestir la ratllada blanc i negre. T’han nomenat Bàrbar. Participaràs en un tour amb The Barbarians.

Molt s’està parlant del Lions i de la seva gira per Austràlia aquest estiu. I no diré pas que sense raó, donada la gran expectació mediàtica que desperta l’esquadra més potent que és capaç de convocar l’hemisferi nord per presentar-se cada quatre anys al Down Under.

Però, vés pero on, jo no vull parlar dels Lions, sinó d’un altre equip mític, igualment composat per una selecció de jugadors de diversos orígens, no necessàriament britànics. Per aquest motiu són denominats com The Barbarians. Dins el món del rugby, jugar per el teu país és el màxim. Però defensar la samarreta dels Barbarians és un dels més alts honors al que hi pot accedir un jugador.

Però qui eren els Barbarians? D’on van sorgir?. Perquè són diferents?. Si tenen curiositat vostès per saber això i molt més, continuïn llegint si us plau.

El Barbarian Football Club va ser fundat pels vols del 1890 per en William Percy Carpmael, jugador del londinenc Blackheat. Al acabar la seva temporada —llavors acabaven a finals de Març— va tenir una brillant idea una matinada al Leuchters Restaurant de Bradford. Va ser aquí on va veure la possibilitat de jugar al costat de jugadors que normalment eren els seus rivals. Aquests rebrien una invitació i els qui acceptessin farien un tour per el nord d’Anglaterra. Però calia posar uns límits. Els jugadors a ser convidats tindrien que destacar com a jugadors dins i fora del rectangle d’Ellis. És a dir, ser uns senyors dintre però també un exemple fora de l’àmbit esportiu. Només calia batejar l’invent! El Barbarians FC havia nascut. La idea del nom de Barbarians és encara un misteri. Alguns parlen que va ser ideat per rememorar la victòria dels bàrbars d’Armini sobre les legions romanes de Varo a Teutoburg, Alemanya.

William Percy Carpmael

L’equipació del club va ser sempre la mateixa, el blanc i el negre, però als seus inicis, l’escut de la samarreta era una calavera amb uns ossos creuats a sota amb les sigles B.F.C. (tal i com podeu veure a la primera fotografia del post). Poc temps desprès —tant debò no s’hagués fet— es va canviar per les lletres BFC entrecreuades.

Qui pot ser un barbarian? Qualsevol jugador que compleixi les directrius marcades per William Percy, sense discriminació de raça, religió o procedència. Des de el 1890, un total de 25 nacionalitats han tingut un barbarian. Com a detall, el jugador que aconsegueixi l’invitació pasa a ser membre del club de per vida. Fins i tot, cosa que m'omple d'orgull, vàrem tenir un Barbarian català, l'Oriol Ripol, seleccionat l'any 2003.

Quin el seu estadi? Cap. I tots a la vegada. És un club itinerant, que juga per invitació de clubs i Unions (que són, a més, els qui sufraguen els costos de manteniment dels Barbarians). Fora del Regne Unit han jugat en 25 països diferents, uns d’ells, Espanya. 

Aquest any tornarem a gaudir de tres partits dels Barbarians. El primer contra una Anglaterra descafeïnada per la convocatoria dels Lions, el segon a Hong-Kong contra els mateixos Lions, i el tercer contra Fiji.

Ara bé, i si no jutgin vostès mateixos, l’equip d’aquest any podria ser ben capaç de donar un bon ensurt als Lions donada la qualitat dels convocats:

Backs
Jared Payne (Ulster)
Rowan Varty (DeA Tigers & Hong Kong)
Takudzwa Ngwenya (Bairritz Olympique & USA)
Timoci Nagusa (Montpellier & Fiji)
Joe Rokocoko (Bayonne & New Zealand)
Elliot Daly (London Wasps)
James Hook (Perpignan & Wales)
Nick Evans (Harlequins & New Zealand)
Kahn Fotuali'i (Ospreys & Samoa)
Dwayne Peel (Sale Sharks & Wales)
Dimitri Yachvili (Biarritz Olympique & France)

Forwards
Duncan Jones (Ospreys & Wales)
B J Botha (Munster & South Africa)
Paul James (Bath Rugby & Wales)
Martin Castrogiovanni (Leicester & Italy)
Andrea Lo Cicero (Racing Metro 92 & Italy)
Matthew Rees (Scarlets & Wales)
Leonardo Ghiraldini (Benetton Treviso & Italy)
Schalk Brits (Saracens & South Africa)
Marco Wentzel (London Wasps & South Africa)
Jim Hamilton (Gloucester Rugby & Scotland)
Dean Mumm (Exeter Chiefs & Australia)
Samu Manoa (Northampton & USA)
Francois Louw (Bath Rugby & South Africa)
Sam Jones (London Wasps)
Alessandro Zanni (Benetton Treviso & Italy)
Sergio Parisse (Stade Francais & Italy)
Imanol Harinordoquy (Biarritz Olympique & France)

Imanol Harinordoquy (Biarritz Olympique & France)

Un últim detall. El que ha estat considerat com el try més bonic de tots els temps, va donar-se en un encontre entre els AllBlacks i els mateixos Barbarians FC el 1973. Qualsevol explicació que hi faci mai podria fer justícia a aquella magnificent jugada. Per això mateix, més val veure-la, narrada per el mític Cliff Morgan. Tiguin en compte que un dels partícips és J.P.R. Williams. Que no és poca cosa, mirin.