Diguin-me vostés un sol esport en el món que
tingui una component de suspens e incertessa com té el rugby en el moment en
què l’oval toca terra. Aquell moment dramàtic en què ningú sap cap a on va la
pilota de forma extranya. A diferència de qualsevol altra disciplina esportiva
en la que intervingui un objecte com a element central del joc, fútbol,
bàsquet, hoquei, tenis, béisbol, cricket —potser el futbol americà amb una pilota
similar a la nostra— i fins i tot al bádminton,
és relativament fàcil preveure la direcció de la pilota. Al rugby cap
trajectória és lógica quan aquesta toca terra. Un jugador hàbil pot aconseguir
amb una pasada en profunditat a l’espai, fer que la pilota toqui primer amb la
seva panxa a la gespa i portar una línia mitjanament estable, però, més tard o
més d’hora, aquesta es desequilibrarà i uns dels seus extrems al tocar terra
farà ballar la pilota a la voluntat dels Deus del rugby.
El mitj de melé o apertura que allunya la
pilota de la zona de conflicte amb una puntada de peu; bén intencionada cap a
la línea de marca rival tot enfilant la touche. Un estadi expectant, i es
llavors quan es dona el moment suprem de la tragicomèdia. La pilota inicia una
dansa dubitativa, quasi tímida en direcció no se sap on, amb bots curtets
succeïts de bots molt alts, cap lógica aparent. S’apropa a banda, s’allunya, es
torna a apropar i finalment creua la línia de touche donant una ganància de
metres brutal. Potser, qui sap, si la diferència entre guanyar o perdre un
partit a l’últim instant, i tot caprici de la maleïda pilota no rodona.
Hi han situacions pròpies d’un film de
Hitchkock. Situe-vos en el pobre full-back a escasos metres del seu bastió ,
que no és altre que la zona de try, anant darrere una pilota que sembla un
pollastre sense cap bota que bota i, per postres, venint per darrera seu un
panzer tipus flanker corrent esperitat a la caça i captura de la marca.
Aquestes situacions no es poden donar enlloc
que no sigui el nostre benvolgut rugby.
Salut senyores i senyors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada