divendres, 31 de maig de 2013

La incertesa d'un moment


Diguin-me vostés un sol esport en el món que tingui una component de suspens e incertessa com té el rugby en el moment en què l’oval toca terra. Aquell moment dramàtic en què ningú sap cap a on va la pilota de forma extranya. A diferència de qualsevol altra disciplina esportiva en la que intervingui un objecte com a element central del joc, fútbol, bàsquet, hoquei, tenis, béisbol, cricket —potser el futbol americà amb una pilota similar a la nostra— i fins i tot al bádminton, és relativament fàcil preveure la direcció de la pilota. Al rugby cap trajectória és lógica quan aquesta toca terra. Un jugador hàbil pot aconseguir amb una pasada en profunditat a l’espai, fer que la pilota toqui primer amb la seva panxa a la gespa i portar una línia mitjanament estable, però, més tard o més d’hora, aquesta es desequilibrarà i uns dels seus extrems al tocar terra farà ballar la pilota a la voluntat dels Deus del rugby.
El mitj de melé o apertura que allunya la pilota de la zona de conflicte amb una puntada de peu; bén intencionada cap a la línea de marca rival tot enfilant la touche. Un estadi expectant, i es llavors quan es dona el moment suprem de la tragicomèdia. La pilota inicia una dansa dubitativa, quasi tímida en direcció no se sap on, amb bots curtets succeïts de bots molt alts, cap lógica aparent. S’apropa a banda, s’allunya, es torna a apropar i finalment creua la línia de touche donant una ganància de metres brutal. Potser, qui sap, si la diferència entre guanyar o perdre un partit a l’últim instant, i tot caprici de la maleïda pilota no rodona.
Hi han situacions pròpies d’un film de Hitchkock. Situe-vos en el pobre full-back a escasos metres del seu bastió , que no és altre que la zona de try, anant darrere una pilota que sembla un pollastre sense cap bota que bota i, per postres, venint per darrera seu un panzer tipus flanker corrent esperitat a la caça i captura de la marca.
Aquestes situacions no es poden donar enlloc que no sigui el nostre benvolgut rugby.

Salut senyores i senyors.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada