dimecres, 10 d’abril de 2013

Requiem for the scrum

The scrum is dead. Estem asistint a la mort de la fase estàtica per excel.lència del rugby?. Aquella en què es dirimeix el destí de l’oval entre els homes que componen el pack. Si es fixen vostès en qualsevol partit de rugby —en major grau els partits entre profesionals—, la melé ha esdevingut una mena de refugi picaresc tot escudant-se en parabéns sobre la seguretat dels integrants de l’agrupació, i més concretament sobre els membres de la primera línea sobre els quals recau la major part dels riscos.

Els hi recomano a vostès un excercici d’anàlisi d’aquesta fase del joc. Obrin una cervesa, preferiblement Guinness per allò de les litúrgies, prenguin seient i possin la TV o l’ordinador per veure qualsevol partit de rugby. Recomptin cuantes melés són xiulades i, d’aquestes, en quantes es dona el momentum que la pilota surti jugada per el mig de melé o aixecada per el número 8 —únic component del pack autoritzat a aixecar la pilota del terra— a la sortida del laberint de cames. Segurament els percentatges serán paupérrims. Llavors, si la principal funció de la melé és la de donar novament sortida al joc en ares de la disputa “neutra” —entrecomillat ad hoc—de la pilota, de que serveix llavors?
Quan em refereixo, i és la meva opinió, a que el scrummaging està en perill d’extinció ens hem de remetre a temps quasi pretèrits per observar tota la seva esència i valor de disputa. Primeres línees disposades per la batalla, piliers que feien honor al seu nom i funció, un hooker que podía disputar la possesió a la introducció del rival, pilotes que sortíen al peu de l’últim home de la formació mentre s’avançaven uns metres que podíen esdevenir clau. Tot aixó ha mort. Que trobem ara en un scrum? Primeres que forcen el col·lapse del pack, mitjos de melé que ignoren (auspiciats per l’àrbrit) la línea mitja imaginària sobre la qual han de donar entrada a la pilota dins l’agrupació qué, amb una descarada entrada de l’oval en diagonal, ignoren els seus primeres passant-la directament a la segona línea (que nassos pot disputar el talonador de l’equip rival?), primera línea avançada abans dels señal acústic per forçar la penalitat en llocs desfavorables al xutador, etc…La picaresca ha fet acte de presència en aquest ancià esport de la mà de la melé i la tolerància arbitral. La formació més plàstica d’aquest joc s’ha convertit en una eïna per aconseguir penalitats i no per la finalitat  per la qual va ser ideada, que va ser (i és) reiniciar el joc novament i donar opció al rival a recuperar la possesió de l’oval.
La modificació del reglament de la IRB per la reducció dels tempos en melé (passant de quatre a només tres) ja per se implicita riscos majors. El col·lapse del scrum propicía que la primera línea doni de cara al terra (gespa en el millor dels casos), amb uns magnífics 800 kgs de mitja sobre les seves cervicals. És clar, res que no siguin capaços de suportar qualsevols jugadors que es dignin a ser anomenats “davanters”. Com apunt personal, mencionar que la tecnología de la indumentària rugger col·labora en la dificultat del bon devenir de la vida al pack. Les actuals samarretes “arrapades” i de material lliscant, dificulten encara més la funció de tracció al pilier oponent.
Destaco del passat 6 Nacions un equip que ha fet d’això un art, i no és un pas un altre que el flamant bi-campió; Gal·les. Quedi dit en primer lloc que els seus llaurers no es fonamenten en aixó, si no amb un joc eléctric i vistós, peró acompanyat d’altres “habilitats”. El polémic encontre que van dirimir a Murrayfield contra els veïns hibernis va ser el paradigma de la scrummaging picaresque. No en và, em declaro fervent admirador de les declaracions post-partit del seleccionador del XV del Card, Mr.Johnson:
 Jo, com a entrenador, no penso dir-li als meus homes que es llencin a terra a les melés com si fosin futbolistes. No vull fer una cosa com aquesta. Els hi diré que no som el suficientement bons; i si no ho som, no ho som. Però no vull demanar-ls’hi que facin trampes. Aixó no.”
Fins quan la representació d’aquesta tragicomèdia?. Desconec si vostés abraçen la religió del pescador, però en qualsevol cas els hi demano un favor. Preguin per el retorn de la melé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada