dijous, 18 d’abril de 2013

Quan no érem números


Molts de vosaltres haureu vist algún partit dels Leicester Tigers. La seva samarreta, juntament amb la dels Harlequins, és de les més cridaneres del món oval. Potser també alguns de volsatres us haureu fixat en un petit detall subtil de l’elàstica atigrada. La presencia d’una lletra de l’alfabet just a sobre de l’escut del tigre rugent. Què és aquesta lletra? Què significa?

Samarretes conmemoratives que els Tigers lluiren vs els All Blacks

La lletra present sobre l’escut serveix per identificar el jugador i la seva posició al terreny de joc. Per exemple, a la foto adjuntada més avall de’n Toby Flood, podem presenciar una J. Tots sabem –i si no, doncs ara ho sabreu– que Toby és un fly-half. ¿On apareix la lletra J a la paraula fly-half?. Enlloc, óbviament. Peró ara bé, compteu la posició que ocupa la J al nostre alfabet i obtindreu com a resultat el número 10, que és el dorsal dels apertures.

Toby Flood
Ara proveu amb la resta dels jugadors de Tigers i comprobareu que les lletres que llueixen al pit quadren amb el número del dorsal que porten a l’esquena.
Hi ha cap mena d’explicació per aquest fet diferencial? Efectivament si que n’hi ha. Ens hem de remuntar als primerencs anys de l’entitat quan els jugadors només portaven a l’esquena una lletra en comptes del típic número actual. Tant mateix hi ha un altre club que també identificava els seus jugadors amb lletres, sent aquest Bristol. Aquest últim equip, a més, té la particularitat de fer servir l’alfabet de forma inversa als tigres, és a dir, li dona al pilier el dorsal que Leicester li dona al seu fullback. Funny things.
La Premiership, per facilitar la identificació dels jugadors al públic assitent a l’estadi, va prohibir aquesta tipología d’identificació en favor dels actuals números. Leicester Tigers, volent mantenir la fidelitat als seus orígens, va decidir posar a un lloc bén visible la lletra corresponent a cada jugador malgrat la prohibició. Va escollir la zona que concentra el sentiment. L’escut sobre el cor.  
La Premiership també té uns altres equips que podríem qualificar de supersticiosos, com és el cas de Bath Rugby -–a la seva era amateur– o Richmond. En aquest cas no feien servir el dorsal 13, i per tant exteníen el XV titular fins el número 16 del seu fullback. Ja us podeu imaginar perquè!
Hi ha un cas malhauradament més trist i fonamentat, que és el del West Harlepool que va retirar el dorsal número 5 en memoria de John How, mort per atac de cor durant la disputa d’un partit de lliga el 1994.

Podríem dir que els jugadors de Leicester Tigers mai han sigut números pel seu club!

Salut, rugby and beer senyors.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada