Basil Maclear. El millor try d'Irlanda.

Ypres, Flandes. Primera Guerra Mundial. És el 24 de Maig de 1915 i un cop acabada la batalla que ha confrontat les tropes aliades envers les alemanes, jeu mort al terra un jove anglés de només trenta cuatre anys. Ha donat la seva vida en acte de servei, com tantes i tantes vegades havia fet ja abans als rugby fields, però amb un final diferent. Va néixer anglés, però gràcies al rugby va morir com a irlandés. Aquell jove no semblava gaire diferent a la resta d'homes caiguts en combat aquell dia, però, allà, descansava per la eternitat el que fora considerat com el primer jugador de la selecció d'Irlanda mort a la WWI. El seu nom era Basil Maclear.

                                             Basil Maclear

El més jove de cinc germans –tres d'ells morts també a la Gran Guerra–, va néixer a Portsmouth el 1881, peró tota la seva família provenia de Newtownstewart, un petit poble de l'Ulster.

Durant els seus anys d'estudiant a Bedford va destacar com un prodigi de la natura pel que feia a la pràctica d'esports com l'atletisme, el cricket i, obviament, el rugby football, cosa que li va valdre el sobrenom entre tots els seus companys estudiants de "Shiner" (Brillant).

Es parla que feia vora el metre vuitant-cinc i pesava uns noranta kilos –6 feet and 14 stones–. Un físic magnificient per aquest esport, on combinava una velocitat escalofriant, tant mortífer en atac com contundent en defensa. Als seus inicis va jugar com a davanter per després pasar-se als tres quarts, on allà acabar jugant de centre i com a wing, respectivament.

La seva carrera com a jugador es va iniciar al, Blacheath FC, on passà al Cork County, per anar després al Monkstown Football, i acabar a Munster tot sumant-hi onze caps amb Irlanda. Perquè amb Irlanda i no amb Anglaterra si era anglés? La seva história va canviar quan les autoritats de la English Rugby Union, malgrat algunes recomanacions per què es presentés a uns trials per optar a poder vestir la Rosa al pit, va ser refusat per "no ser suficientment bó" segons els informes. Aquells pobres desventurats fills de la Pérfida Albió, no es van adonar del jugador que teníen al davant que, llavors i gràcies a la seva ascendéncia irlandesa, va ser acollit a la família del Trèbol el 1905. Aconseguiría derrotar tres cops els anglesos, per el seu propi escarni. Amb el XV irlandés va arribar a jugar partits oficials contra Gal·les, Escócia, Anglaterra, Nova Zelanda (on ja començaven a ser coneguts com All Blacks) i Sud-Africa.

Amant de la litúrgia rugbística, la seva impronta no passava mai desapercebuda. Samarreta verda, pantalons curts bén blancs, cabell ros pantinat amb disciplinada ratlla, i un bigoti molt dens i poblat. Maclear feia ús com a tret diferencial i característic de jugar amb guants blancs, fet que li aportava un toc de distinció senyorial.

Molts parlen de Maclear com el responsable del millor try de la história d'Irlanda. Tot va succeïr al Balmoral Ground de Belfast, enfrontant-se a Sud-Africa. Anant al darrere en el marcador i, a poc d'acabar el partit, Maclear va iniciar una brutal cursa des de la seva própia marca de 25 amb l'oval sota el braç, escapan't-se de tota mena de tackles executant brutals hands off per aconseguir deixar la pilota amb el·legància a la zona de marca rival. Try. La grada del Balmoral es tornà boja i no va parar d'aplaudir-lo ni quan l'apertura J.C. Parke va xutar a pals la transfromació que podia donar la victória final. Parke falla i Irlanda perd. Peró la masa encara enbogida de Belfast no para d'aclamar al séu nou Déu.

Imatge del XV irish convocat per enfrontar-se el 1906 amb Sud-Africa. Maclear és el tercer per la dreta, entre els homes de'n peus.


La Gran Guerra estalla i, tot i que Irlanda no és obligada a sacrificar els seus fills per la causa, el codi d'honor de Maclear l'obliga a allistar-s'hi. Allà es trobaría amb seu destí, que no va ser un altre que morir per el seu pais a la Guerra i pasar a la história d'aquest preciós esport.