Infamous Rugby Quotes (10)

"Rugby may have many problems, but the gravest is undoubtedly that of the persistence of summer".

Chris Laidlaw (All Black nº9), i es que l'hivern ens aporta aquella épica...

Bones Festes! Felices Fiestas! Merry Christmas!

El Comunicador Ovalat us desitja un Bon Nadal i Feliç Any Nou 2015!

¡El Comunicador Ovalat os desea una Feliz Navidad y Feliz Año Nuevo 2015!

El Comunicador Ovalat wishes you all a Merry Christmas and a happy new year 2015!

Molta força Clermont!

Millau, apart del seu famòs pont, ara serà recordada infeliçment per l'atac patit pels jugador de Clermont Benjamin Kayser, Julien Pierre i l'Aurelien Rougerie a mans d'un grup de dotze homes armats amb ganivets durant la tornada a l'hotel desprès d'una nit de festa. 

Des de el meu blog, enviar-ls'hi tota la força i desitjar també una ràpida recuperació.

Tots els ruggers som més groguencs des d'avui. Ànims nois i ànims Clermont!

Infamous Rugby Quotes (9)

"For me now, i will continue focus ever harder on my goal of being the very best i can be with Toulon Rugby Club and continue to embrace and enjoy wherever that path takes me".

Jonny Wilkinson, durant la seva presentació amb Toulon RCT. I a bén segur que ho ha fet!

Défaite

Défaite. Desfeta. La USAP de Perpinyà —mai hauria imaginat haver d’escriure un post com aquest—, ha consumat el descens a la ProD2 (segona divisió del rugbi francés). Podriem parlar de què els arlequinats van fer un partit força seriòs a l’estadi més complicat del TOP14 del moment, el Marcel Michelin. No en và, feia 70 partits (71 ja) en que Clarmont no cedeix a la derrota. Ni que Oyonnax, renquejant i a ensopegades, jornada rere jornada va anar salvant situacions crítiques sobre la botzina les quals mai van ser profitosses per la USAP. Però això, ai amics, comporta mirar-nos el melic. No n’haviem d’haver passat mai a dependre’n de ningú i la situació se’ns va girar en contra. Metafísca i tal.

A nivell nostre, dels aficionats, comporta la resignació de veure desfilar per l’Aimé Giral equips de categoria més minsa. Comporta la resignació de veure desfilar cap altres equips TOP14 les poques figures que ens queden a l’equip (Guirado, Hook¿?). Comporta la pèrdua mil·lionària d’ingresos per drets de televisió i publicitat i tot un seguit d’etcéteres força desagradables.

El que a nivell aficionat, novament, no ha comportar cap mena de resignació, (ens el contrari!) és assenyalar als responsables. I jo, particularment, ja no miro cap a la gespa, sinò cap a la grada, i més concretament cap a la llotja. Aquest problema no ha estat flor d’un dia, sinò ha estat el resultat d’un procès engegat pràcticament des de el moment en què vàrem aixecar El Planxot a L’Stade de France.

 "La maleïda espiral cap a la professionalització extrema, s’ha engolit el nostre equip".

Molts sommiaven que amb l’arribada de Rivière —aquest nom de prostíbul no podía portar-ne cap de bona implícitament—es contruiria un potent equip, amb noms de gran ressó internacional que finalment mai es van produïr. Tot plegat una il·lusió, ja que els seus milions res poden fer contra el potencial de Boudjellal. La maleïda espiral cap a la professionalització extrema, s’ha engolit el nostre equip. No hem estat a l’alçada dels nous temps. Però el més sagnant ha estat la pèrdua de catalanitat a la que Rivière va sotmetre el club. La marxa de Nicolas Mas, de Porical i la de Guirado van obrit l’inici de la desacatalnització del vestidor usapista. Aquell vaixell tant nostre que de tantes i tantes ens va fer surar sans i estalvis... Trista carta de presentació per aquest alcaldable a governar Perpinyà que sense cap mena de dubte va voler fer-se servir de la nostra entitat pel llençament polític personal. Un mínim d’orgull i dignitat per part seva hauria derivat en la seva dimissió inminent, minuts desprès de la consumació del descens.

Pensem com ho fan els liberals. Les crisis se solucionen per si mateixes a base de la pròpia dinàmica dels mercats. La meva lectura és que, apart de la presumible desbandada de jugadors de categoría, la USAP haurà de recòrrer a un escenari de la qual és pràcticament la millor del rugbi francés. La seva pedrera. El moment ideal per donar minuts i experiència als joves jugadors que hi militen sense la monstruosa pressència dels súper-pro de Toulon, Stade Français, Clermont, etc. Maduraran per l’assalt al TOP14. Agafem-nos-ho amb calma, això comportarà temps i certs sacrificis. Fem-ho bén fet. Els jugadors que no es preocupin, perquè nosaltres, l’afició, allà hi serem! 

TORNAREM!!

Rugbi i panegírics

Desprès d'una certa inactivitat "blogaire", us deixo aqui un article meu escrit pel diari setmanal del meu poble, Castellar del Vallés, que es diu L'Actual.

Torno a escriure en clau més per a neòfits amb la intenció d'apropar la gent al nostre esport.

Desitjo que us agradi!

B.O.D.

Hi ha fotos que no necessiten gaire comentaris. Però personalment aquesta la trobo espectacular. Al tanto a la banqueta italiana, foto amb telèfon inclosa. La imatge s'ho val.

L'última desfilada de B.O.D cap al túnel de vestidors a Lansdowne. Aviva Stadium. Dublin. Irlanda.

No words. Just RESPECT.

Foto via www.inpho.ie