Entrevista a Ferran Vital

Encetem una nova secció al Comunicador Ovalat! El rugbi català té moltes veus arran del país i moltes d’elles són d’obligada referència. És per aquest motiu pel que, periòdicament, aniré publicant petites entrevistes amb persones relacionades amb el nostre món oval. Avui, —i quina millor manera de començar, senyores i senyors!— en Ferran Vital ha tingut la deferència d’atendre la meva petició.

En Ferran és de sobres conegut per tots els que ens estimem aquest esport. Pels que encara no tinguin el plaer de conèixer-lo, dir-vos que es tracta d’un barceloní nascut el 1983, és professor, i como no, jugador i entrenador de rugbi. Va començar a escriure sobre aquest esport al blog Rug-bi català i actualment ho fa en un dels blogs personals del Diari Ara —per cert, premiat com a millor blog esportiu professional als Premis Blogs Catalunya 2012—, i alguns articles al mateix diari sobre actualitat rugbística. També escriu sobre Història a la revista Sapiens. El podeu seguir també a Twitter (@ferranvital) on hi compta amb més de 1900 followers.

Però entrem en matèria! 

Com vas aficionar-te al rugbi?

A casa ningú havia jugat ni era aficionat del rugbi. Tenia un avi futbolista i un altre boxejador, i el meu pare i el meu germà són practicants de Trial, així que vaig créixer en un ambient de futbol i benzina, de Barça, CE Europa i Montesa. De petit era un gran aficionat als llibres d'Astèrix i Obèlix. Recordo que llegint el còmic "Astèrix a la Bretanya" hi sortia un partit de rugbi, esport que de seguida va captivar l'Obèlix... i a mi! Vaig pensar que aquell esport calia provar-lo, tot i que durant tota la meva etapa escolar vaig jugar a futbol-sala. No va ser fins que vaig arribar a l'etapa iniversitària que vaig començar a jugar al rugbi. O més ben dit, que el rugbi em va escollir. Sempre he pensat que el rugbi ens escull, no nosaltres a ell.

En el teu cas ets jugador.- A quina posició participes i com la definiries?

Quan pesava més era talonador. És una posició cabdal i divertida, ja que has de comandar la melé, dirigir-la i guanyar totes les pilotes. També dirigeixes els serveis de toc (touches) i ets arran dels paquest de davanters en totes les agrupacions. Quan vaig començar a perdre pes, vaig començar a jugar de segona o de tercera, posicions més dinàmiques (especialment la tercera) i amb més transcedència al joc.

Un jugador.

De futur? Julian Savea. I com icona cultural, Mtawarira.

Un equip.

De club només en tinc un, el RC Cornellà. Ara bé, com a aficionat és cert que segueixo diversos equips. De fet, tinc molts equips, més o menys un per cada lliga o país. El meu equip principal com aficionat és la USAP, és clar, però també m'agrada seguir als Brumbies australians o a Munster i Glasgow, de la Lliga Celta. I a nivell de seleccions, Itàlia.

Entre altres coses també ets docent. Quina capacitat formativa en la base creus té aquest esport?

Sóc professor i també he estat entrenador de les categories inferiors del meu club. El potencial humà del rugbi és enorme. Els valors del respecte, el sacrifici, el treball i la disciplina són valors universals que trascendeixen el món de l'esport. Actualment, per degràcia, veiem noves generacions d'estudiants molt desmotivats, sense cap respecte a pares i professors i en molts casos, baixos d'autoestima i massa centrats en el seu món, desconnectats de la vida real. Quants alumnes tenim als centres mig alienats amb els seus telèfons intel·ligents i videoconsoles mentre que els pares les pasen magres per trobar feina o arribar a final de mes? Massa cops els adolescents no prenen consciència de la realitat que els envolta, no van a empényer la melé, ja que a la grada, o al sofà, s'hi està més còmode. El rugbi pot ser una eina, com pot ser-ho el món de l'esport en general, però sobretot cal complicitat dels pares per teixir xarxes educatives entre família, escola i centres esportius (o d'activitats extraescolars) i optimitzar els resultats. Treballem amb persones, no pas mercaderies.

Porra pel 6 Nacions 2014.

Imagino que el Sis Nacions el guanyarà Anglaterra, que té un bloc granític i molt ben treballat. Les altres candidates han de ser Gal·les i França, si els gals són capaços de deixar de fer el ridícul a Europa. No veig a Irlanda lluitant pel títol, i Escòcia i Itàlia han de consolidar la línea ascendent traçada l'any passat.

Moltes gràcies Ferran pel teu temps!