Ens sentim atrapats. No som on hauríem de ser. Al rugbi això
succeïx molt sovint, i donades les
circumstàncies del nostre esport, podem trobar-nos en situacions d’allò més
divertides. Els sistemes de joc són petris; l’entrenador no dóna lloc per a improvisacions.
Però, de vegades, el contrari comet un greu error i tu ets allà. En el moment idoni
i el lloc precís.
La pilota ha caigut inesperadament de les mans del jugador
contrari, i no t’ho pots creure. De fet ni hi penses. Tant se val que esdevingui
a partir d’ara. Ho has de fer i punt, és la teva obligació…però… és realment el
que esperava tothom de tu? Déu meu! Ets un davanter de quasi 95 kgs i al agafar
la pilota a la línea de tres quarts de camp contrari et poses a correr cap a la
zona de marca. Mai 95 kgs. havien
pesat tan poc! Et sents com Rob Kearney llançat a try!. La línia de 22
acaba de quedar-se darrere teu i pots sentir al teu clatell l’arribada del
fullback contrari, però no pares de córrer —els 95 kgs començen a semblar 200—.I
arriba el contacte. El fullback ha comès l’error definitiu. En comptes
d’intentar trastabillar-te amb cop als turmells, s’intenta enfilar a sobre teu.
Ets un davanter, nassos! No podrà llençar-te aquest primirat 15. I així succeeix.
Cau a terre incapaç de fer-te el tackle. Sents la grada com xiscla al·lucinant
pel que acabes de fer.
Estimes els sacres codis del joc d’Ellis. Però penses que possiblement
no et tornaràs a trobar mai en un tessitura similar. I fas un swallow dive com si del mateix Chris Ashton et tractessis. Try. Els cabrons dels teus amics corren a
abraçar-te mentre es van partint el cul. Seran cabrons, penses, mentre esbufegues
provant de recuperar l’alè.
Top five tries dels "Fatman"
