dilluns, 3 de febrer del 2014

Entrevista a Raül Llimós

De vegades no hi comptes amb segons i quines coses. És un absurd, et dius a tu mateix, però ho intentes mitjançant algún contacte, i el que trobes a l'altra banda és sencillament, entusiasme. Concretament el de Raül Llimós, ni més menys, qui ha tingut l'amabilitat de respondre a les meves preguntes. Per aquells que no el coneguin, dir-vos que parlem del cap d'Esports de RAC1, emissora de ràdio privada del Grup Godó, líder d'audiència segons l'EGM amb uns 750.000 oients. Poca broma, amics meus. En Raül, a més a més, és el conductor del programa "Primer toc" amb prop de 150.000 oients cada dia. Si no l'heu sentit mai, sincerament, no sé a què espereu! 
Com bón comunicador (ovalat, també), és present a les xarxes socials. Podeu seguir-lo a Twitter (@airllimós).
Ara bé, si el tinc avui entre nosaltres és perquè, bàsicament, és un altre malalt de rugbi. Però no ens dilatem més i, anem a veure què ens explica:

Raül Llimós entrevistant a Dan Carter al fitxar per la USAP

C.O. Com vas aficionar-te al rugbi?

R.Ll.Sempre m'havia agradat i recordo de petit haver estat pendent del 6 Nacions amb l'Ernest Riveras a TVE. Ja de més gran, el meu cosí jugava al CRUC de Castelldefels i m'hi vaig aficionar més en profunditat. Vaig fer amistat amb gent de la UE Santboiana i fa 3 ó 4 anys que vaig regularment al Baldiri Aleu a veure partits. També vaig anar al 2010 a Londres a veure un Anglaterra-Sudàfrica. Tinc la sort que a la meva dona també li agrada. 


Creus que part de la culpa que el rugbi sigui un esport minoritari a Catalunya és en part deguda a la poca o nul·la cobertura que hi fa el periodisme esportiu?

Crec que el problema, per desgràcia, és molt més profund. Tan de bó fos tan fàcil de resoldre. Evidentment, ajudaria tenir més repercusió mediàtica, però sobretot falta cultura i tradició oval al nostre pais. S'hauria de fer una feina de base durant molts anys per guanyar terreny i tenir més presència. 


Un jugador.

Per citar-ne un de molt complet, Brian O'Driscoll. També m'agrada molt Dan Carter o Aaron Cruden, els 10 de Nova Zelanda. 

Brian O'Driscoll en acció.

Un equip. 

De casa, la UE Santboiana, però tinc simpatia per tots els equips catalans. Internacional, sóc molt dels All Blacks. M'impressiona la combinació de físic i tècnica que gasten. 


Al teu programa hem pogut sentir com t'hi refereixes al rugbi molt sovint, i tambè hem vist com sempre que pots deixes anar algún "tweet oval", pero l'actualitat futbolística mana. Creus que està tot perdut envers l'exportació dels valors del rugbi al fútbol? Quina opinió et mereix el rugbi en aquesta vessant?

No crec que estigui perdut perquè, encara que poc a poc, crec que el rugbi cada cop té més visibilitat i tothom té molt clar quins valors transmet. No tinc clar si cal exportar-los al fútbol, són esports diferents, i ja està bé que sigui així. 


Porra pel 6 Nacions 2014*

França, Irlanda; Gal·les; Anglaterra; Itàlia; Escócia.

Novament agraïr al Raül el seu temps, ja què coneguda la seva activitat periodística encara l’honora més haver-me dedicat una mica en aquest blog amateur de rugbi.

Salut i rugbi!


*Nota: L'entrevista va formalitzar-se abans de començar el Torneig! (malpensats...)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada