 |
| Jugadors japonesos gaudint de la seva entrada a la história del rugbi. |
Brighton és una tranquil·la
localitat costanera d'Anglaterra al comtat de Sussex. Però crec que l'adjectiu
qualificatiu que li he atribuït no és del tot correcte, si atenem al que va
succeir el 1964 amb una gran esbatussada entre mods i rockers a les seves
platges i, també, amb el que passar en un encontre de rugbi ahir mateix.
Tots els aficionats al rugbi del món vàrem ser ahir els afortunats testimonis d'una fita que suposarà llargues tertúlies de pub (tant se val si irish o british) durant força temps. És més, m'arrisco a dir que potser serà una d'aquelles batalletes que explicarem als nostres fills, fillols i nets "jo vaig veure Japó derrotar a la tot-poderosa Sud-Àfrica".
 |
| La premsa informant de la gran baralla entre mods i rockers a Brighton. |
Tots els aficionats al rugbi del món vàrem ser ahir els afortunats testimonis d'una fita que suposarà llargues tertúlies de pub (tant se val si irish o british) durant força temps. És més, m'arrisco a dir que potser serà una d'aquelles batalletes que explicarem als nostres fills, fillols i nets "jo vaig veure Japó derrotar a la tot-poderosa Sud-Àfrica".
És evident, tret de nova sorpresa majúscula poc probable,
que som davant de la gran notícia mundialista, a part de qui pugui ser el futur
campió d'aqui a unes setmanes.
Missatge al món el que va enviar el país de Sol Naixent.
Només hi has de creure. Entrenar, sí. Treballar tàcticament, també. Però el
cap, estimats, només té dos modes de funcionament. ON i OFF. I els companys
japonesos van adoptar un tercer i nou. ON BOOST. No tan sols van fer-ho bé,
sinó molt bé. Fregant moments de bellesa rugbística propera a l'èxtasi
-passades per l'esquena, joc a la mà a velocitat de vertigen, apertura de joc a
l'espai sublim (anotin el nom Fumiaki Tanaka, scrum half cuinat als forns del
Pacífic, allà on l'oval és la sacre-mare)- i amb la gran traca final. Aquella
que obre la porta a possibles guions de Hollywood. Aquell moment en què el
Japó, amb els Springboks arraconats e incrèduls pel que estaven patint no
s'arronsen i no volen xutar a pals, demanant la pilota per rematar l'adversari
ferit de mort. No volien perdre de poc o empatar, volien GUANYAR. Repeteixo.
Volien GUANYAR. I això és el que va succeir (he volgut posar la narració
original de la TV japonesa, que emociona encara més):
Moments molt emotius que ens regala l'esport, en aquest cas el rugbi.
No tinc a casa cap ampolla de sake, però brindo amb cava per la
majestuositat nipona i pel seu coratge.
BANZAI!
