Penalty Kickers

L’esportista d’elit és, de vegades, un personatge ple de manies i supersticions. La psicologia ha evidenciat que definir patrons d’actuacions moltes vegades permet adquirir seguretat a l’hora d’executar una acció. I és aquí on, com no, entra el nostre estimat rugbi. Crec que si alguns esportistes queden exposats a l’escarni del rival, sens dubte són els xutadors d’un penalty. Ells son els únics protagonistes en aquell moment màgic. Capten totes les mirades i atenció. Són el centre del món oval. Però, ah amic, necessiten un moment de concentració amb la pilota uns metres davant. Manies apart a l’hora de vestir-se, o de amb quin peu entrar al terreny de joc o el que quelcom sigui, hi han “kickers” que son un autèntic espectacle —potser l’adjectiu més adient seria esperpent—. I que consti què, en defensa d’aquests senyors —i senyoretes, que també n’hi han, i moltes—, que el nivell d’excentricitat de preparació i concentració, no ha de ser inversament proporcional al resultat final de la seva acció. En resum, o fan “el notes” o l’oval no el fan passar entre pals. Aixó es així.

Situem-nos en l’acció. L'estadi de Bath Rugby ple de gom a gom durant la disputa d'un partit de l'Aviva Premiership. El rival, Gloucester Rugby. El jugador disposat a picar la penalitat, Rob Cook. Lo d'aquest nano, que em perdonin, és de jutjat de guàrdia. De fet, el respectable que pobla les tribunes n'és plenament conscient i, tot i ser la Rugby Union ­–amb el respecte per el kicker rival que això suposa– comença a en-fotre's del bo d'en Cook. Mirin, mirin...

Gens malament. De fet, per els aficionats a la USAP, en aquesta edició de la Heineken Cup el podrem veure a l'Aimé Giral. Tot dit. Però seguim endavant, que no és l'únic cas. De fet n'hi han jugadors que son de renom mundial. El primer que ens ve al cap, com no i, posin-se d'en peus senyores i senyors, és Sir Jonny Wilkinson, creador de l'escola britànica del cul en pompa ­–perdó per la barruera expressió, no he trobat cap altre millor–. Mans en posició de pregària, cul cap a fora i a convertir, que és un moment –cosa que succeeïx gairebé sempre–.

En Gavin Henson, gal.lès, on l'estil Quasimodo predomina. Capcot, xeperut, inicia la cursa com un toro a punt d'embestir l'oval. Endavant video:

Canviem d'hemisferi per conéixer el neozelandès del Harlequins, en Nick Evans. Un altre veterà, on el seu estil de braceig previ al kick, no sol deixar mai ningú indeferent. Passin vostés als 10 minuts i 10 segons del següent clip, monumental partit de quarts de final entre el Quinns i Munster.

Bromes apart, és natural que molts esportistes facin aquests tipus d'accions, mai queden malament sempre i quan vagin cap a la zona de marca. I si més no, qui de nosaltres, amb l'oval a terra, no ha fet algun cop de Wilkinson o Evans? Reconeguin-ho va.

Infamous Rugby Quotes (6)

"The liquor companies have now changed the whole image of sport.  People think it is cool to drink from watching sport with the companies logos, reinforcing their idea that all sports are related to alcohol.  The rugby players have the logos of these brands on their game shirts.  They have alcohol around them the whole time they are playing and practising.  It is no wonder that they drink alcohol and sometimes consume excessive amounts of it."
Anònim... (but i like it)

Infamous Rugby Quotes (5)

"Cavallers, si volen que continuem deixant-nos trepitjar el coll per aquest simpàtics illencs, estem d'acord, però tindran que pagar-nos. Això o ens deixan jugar armats amb arpons"

Will Carling (capità anglès durant la World Cup de 1995, dirigint-se als directius de la RFU desprès de patir una severa derrota davant els AllBlacks a les semifinals, i que esdevenir la porta d'entrada al professionalisme)

Carling saludant els AllBlacks al final de l'encontre.

Rugby and Beer

Certs elements o clixés en l’esport són indissociables. Valgui el cas del golf o la vela amb l’elitisme, la boxa —mal compresa— amb la violència—, el futbol amb les masses —violentes o no, ai Senyor—, o el futbol americà amb certa dosi de “brutalitat” o ja els propis escacs sobre s¡ són o no un esport.. Per norma general, des de òrgans reguladors i federatius s’intenta apartar l’alcohol de la imatge esportiva, però alguns esports com el nostre estimat rugbi fan d’ell un gran aliat què, com veurem a continuació, pot jugar males passades de tant en tant. Grada apart, on el poble sobirà beu el que li brota (o el que venguin al bar ad hoc), el rugbi ha procurat que al tercer temps mai no en falti suc de civada, que si en parlem de Rugby Union i tirem mur d’Adrià amunt, agafa colors obscurs fruit del procès de torrefacció al que és sotmesa l’essència mare. Sempre he tingut enveja de les imatges del RDS o del Aviva on els aficionats locals celebren les marques del seu equip o XV nacional amb magnificents gots de Guinness a les mans mentre nosaltres patim, malbaratant la joventut del sofert fetge, tristes “roses de barril”.

El cas és que sempre s’ha pogut relacionar el rugbi amb cervesa sense cap mena de problema. Qui de nosaltres no li sona, en el cas de l’hemisferi nord, les Guinness Series irlandeses, la Heineken Cup com a màxim exponent del rugbi de clubs europeu, les Castle Lager del Down Under, etc…directament torneigs batejats amb els noms de les cases cerveseres del lloc.

Molt sovint, alguns jugadors es buiden al terreny de joc per tornar a omplir-se al tercer temps, bé sigui al club o al pub corresponent. Servidor ja va parlar en aquest blog  d’una de  les més grans anècdotes fruit de la fogositat d’empinar colzes dels seus dos protagonistes i amb la preciosa Calcutta Cup com a protagonista. Es rumoreja que els Barbarians FC, sobre els que aquí també hi podeu trovar unes paraules, van ser recentment  actors d’un lamentable paper enfront Anglaterra (a sobre el XV “B”, podríem dir) al seu primer match de la gira, sembla ser que per raons “resacoses” …en fi, no gaire profesional. O el cas del gal·lès Andy Powell que de matinada i borratxo com una cuba va tornar en carrito de golf al seu hotel de concentració per voral d’una carretera pública.

El propi Oscar Wilde va reproduir en paraules seves la problemàtica (bén entesa) amb l'alcohol:

"My drinking team has a rugby problem"

En qualsevol cas senyors meus, és evident que rugbi i cervesa sempre mantindran una llarga, productiva i curiosa relació.

Cheers!

Quo Vadis Amlin Cup?

Molta polseguera va aixecar el tema dies enrere a ca l’ocellet piulador. La final de la lliga espanyola de rugbi de Divisió d’Honor a dirimir-se entre VRAC i la U.E.Santboiana ja va estar esquitxada de no certa controvèrsia per unes declaracions fetes pel president de la entitat catalana. Si es guanyava el campionat estatal renunciarien al passaport europeu que s’otorga per jugar la Amlin Cup (segona competició europea darrera la màxima, la Heineken Cup). I aquí és son comença la polèmica entre els aficionats.

To be or not to be?. Vet-ho aquí. Jugar la Amlin o no jugar-la? Aquesta competició, per alguns països denostada per estar considerada deficitària, renuncien sistemàticament a jugar-hi. En la meva opinió personal, crec que es va prendre la decisió correcte, és a dir, deixar-ho córrer. I no siguin malinterpretades les meves paraules, donat que res m’agradaria més que veure els catalans lluitant a braç trencat envers uns London Irish, per posar només un exemple. El recent cas de Gernika, un equipàs amb la piconadora MODE ON a la lliga espanyola (vaig tenir ocasió de comprobar-ho personalment al Baldiri a la fase regular) i que va començar a patir a la Amlin (tot i aconseguir una victòria a domicili històrica per el club basc) uns problemes que acabarien reflectint-se al final de temporada amb un equip esgotat física i psicológicament i fora de la cursa per el títol i amb greus problemes económics que veurem encara com poden finalitzar. Comunicar a l’afició del teu XV el perquè renuncies a donar un pas esportiu cap endavant per competir amb equips amb pressupostos més grans —molt més grans de fet— i amb molta més qualitat rugbística, esgrimint, amb tota la raó del món, que no tens ni el nivell ni els recursos econòmics per fer-hi front. Som qui som i estem on estem.
Molts cops, com a gestor, es fa difícil posar aigua al vi als bons moments. Hores abans de la disputa de l’esmentada final, va deixar anar unes declaracions que jo considero un gest d’honradesa institucional per garantir la continuïtat i viabilitat d’un projecte seriós. El president de la U.E. Santboiana feia aquestes declaracions a TV3

Aquesta plaça vacant de la F.E.R. serà ocupada per l’Olimpus XV, un combinat nacional amb plaça forta al Pepe Rojo. Els costos seran sufragats per la Federació.
El debat és encara ben viu!