Alain Rolland, el 9 que va voler ser àrbitre.

Alain Colm Pierre Rolland ha dit prou. L'irlandés penja el xiulet. Un àrbitre bó, dolent...que més dóna. El més important és que també va ser un dels nostres (no em mal-interpretin, el fet de ser àrbitre de rugbi ja el sitúa entre nosaltres, a diferència del balompèdic esport on són la clase marginal).

Potser el que molts de vostés desconeixien (ah amics, per aixó sóc jo aquí) és que com scrum-half, va ficar la pilota moltes vegades a la melé, jugant per Leinster i amb tres caps amb el XV del Trèvol.
Però és en l'arbitratge on ha tocat la glòria. Ho ha xiulat tot, però en podriem destacar el VI Nations, el III Nations, i ni més ni menys que la final de la Copa del Món del 2007, amb victória dels Springboks enfront els meus estimats anglesos (no pensarieu que xiulant un irlandès, els de la Rosa tenien la més mínima possibilitat de guanyar).

L'irlandés Alain Rolland a l'oficina.

Bromes apart, bon rugger en l'època de l'amateurisme, i en la meva modesta opinió, un bon àrbitre en 'era professional del nostre estimat esport.

Salut i rugbi, senyors.

Protocols

Un dels centres de poder del món, el número 10 de Downing Street, ha estat noticia per una petita “relliscada” de protocol per part de la del·legació dels British & Irish Lions, que van ser rebuts oficialment pel Prime Minister David Cameron. El bó de’n Cameron poc podria imaginar-se que un dels jugadors anglesos, Manu Tuilagi —ja podría haver estat un jugador irish o escocés, però llavors possiblement no li hauria fet tanta gràcia—al crit del fotógraf per enquadrar el nutrit grup de l’èlit del rugby de les illes britàniques, no va tenir una altre ocurrència que possar-li unes carinyoses banyes (a.k.a bunny ears) per deixar el PM molt més mono per la foto de record. 

 

Com era d’esperar, ja tenim noticia. Sembla ser que l’única manera que el rugbi sigui noticia per aquestes Lars, ha d’èsser sempre per afers extra-esportius. El petit dels Tuilagi va posar una piolada a Twitter demanant disculpes per la seva desafortunada acció —desafortunada?, jo l’acabo de declarar irish-friendly, ja em dispensaran vostès la llibertat que m’he prés—,la qual va ser resposta per part del mateix Cameron poc després, treient-li ferro al assumpte.

 

I es que, aquest no és el primer incident de protocol protagonitzat per un jugador de rugbi. Tots tenim present la plantada del mític Ronan O’Gara (by the way, what about your french Ronan?) a la Reina d’Anglaterra, moment captat en aquesta fotografía on el pobre O’Driscoll no sap on ficar-se.

 

Totes dues son diferent, és clar. Un fa una bretolada propia d’un noi jove, i l’altre fa palesa la seva ideología política. En qualsevol cas, brinden una mica d’alegria a, de vegades, massa formal i cavallerós rugbi.

Que passin vostés un bon dia.